Pensar en tu crema el pit, un mirall on puc tocar,
obrir, tastar la pell
de Pandora.
Ets la caixa
fosca de versos sota mans del poeta.
València i
Madrid als teus ulls,
amb gegants damunt l´esquena.
amb gegants damunt l´esquena.
Verge sense
altar, amb mans plenes de branques,
pits foradats
per mars de semen i tendresa.
Musa blau amb
negre cap, regna de carrers i portals,
“dona d´aigua” i
gel a la llengua.
Xiqueta estructurant
el món, dibuixant façanes
amb els dits
plens de deliri,
pegant-li foc a
la Àrtic del diumenge sense
ficar peus a la
vorera.
Tens pirotècnia als
iris, un okupa al cor,
tens un poema
dins les cames quan portes
El Carme baix
els tacons.
Ets Lluis Llach
entre llits i llençols
abrigant el
trellat universal.
Crescuda davall
núvols grisos,
ànima feble
coberta per llums de Nadal,
amb neu al
clítoris i una brúixola cercant
el nord.
He trobat, Palaus de Cristall,
fets amb
botelles de vi
rodejats d´arbres
clavats en gespa humida,
vora el
teu pubis.
He robat un
altre cor també ple de misèria,
amb tu m´he portat del
cel
“la lluna
guerrillera”.
Comentarios
Publicar un comentario