Pensar en tu crema el pit, un mirall on puc tocar, obrir, tastar la pell de Pandora. Ets la caixa fosca de versos sota mans del poeta. València i Madrid als teus ulls, amb gegants damunt l´esquena. Verge sense altar, amb mans plenes de branques, pits foradats per mars de semen i tendresa. Musa blau amb negre cap, regna de carrers i portals, “dona d´aigua” i gel a la llengua. Xiqueta estructurant el món, dibuixant façanes amb els dits plens de deliri, pegant-li foc a la Àrtic del diumenge sense ficar peus a la vorera. Tens pirotècnia als iris, un okupa al cor, tens un poema dins les cames quan portes El Carme baix els tacons. Ets Lluis Llach entre llits i llençols abrigant el trellat universal. Crescuda davall núvols grisos, ànima feble coberta per llums de Nadal, amb neu al clítoris i una brúixola cercant el nord. He trobat, Palaus de Cristall, fets amb botelles de vi rodejats d´arbres clavats en gespa humida, vor
Buscadme en mundo del limbo y el arte, en el abrazo y el reinicio.