Procés.

Pensar en tu crema el pit, un mirall on puc tocar, 

obrir, tastar la pell de Pandora.

Ets la caixa fosca de versos sota mans del poeta.

València i Madrid als teus ulls,
amb gegants damunt l´esquena.

Verge sense altar, amb mans plenes de branques,

pits foradats per mars de semen i tendresa.

Musa blau amb negre cap, regna de carrers i portals, 

“dona d´aigua” i gel a la llengua.

Xiqueta estructurant el món, dibuixant façanes

amb els dits plens de deliri,

pegant-li foc a la Àrtic del diumenge sense

ficar peus a la vorera.

Tens pirotècnia als iris, un okupa al cor,

tens un poema dins les cames quan portes

El Carme baix els tacons.

Ets Lluis Llach entre llits i llençols

abrigant el trellat universal.

Crescuda davall núvols grisos,

ànima feble coberta per llums de Nadal,

amb neu al clítoris i una brúixola cercant

el nord.

He trobat, Palaus de Cristall,

fets amb botelles de vi

rodejats d´arbres clavats en gespa humida,

vora el teu pubis.

He robat un altre cor també ple de misèria,

amb tu m´he portat del cel

“la lluna guerrillera”.